Ressenya

Broseta, Teresa (2008). No pugues a l’andana. Alzira: Edicions Bromera, 117 p.

Teresa Broseta Fandos va nàixer a València al 1963. És una escriptora valenciana llicenciada en Ciències de l’Educació per la Universitat de València i en Filologia Hispànica per la UNED. En 2001 va rebre el Premi Carmesina de narrativa infantil per la seua primera obra narrativa infantil, La botiga de Carme i va començar així a obrir-se camí en el món editorial. Encara que escriu fonamentalment narrativa també ha publicat poesia i teatre per a xiquets, i narrativa per a adults. A més, ha publicat relats breus en algunes publicacions periòdiques i ha fet algunes traduccions de castellà a valencià i viceversa.
Algunes de les seues obres més importants són: La botiga de Carme (2001), Les costures del món (2005), No puges a l’andana (2008) o Ayrin de les Alcusses (2008).  

Quant a l’argument del llibre, la protagonista de la història és Na Roser, una dona sensible i especial, incapaç de deixar abandonats uns éssers màgic que es van quedar sense habitatge. Els nets de Na Roser van per a passar una temporada en la seua casa, però una vegada lleguen allí, descobriran juntament amb els empleats de la casa Sandra i Félix, que la seua iaia amaga un secret en l’andana. Aquest secret canviarà per complet la visió que tenien de la vida, de les relacions humanes i de les pors personals. Un atreviu a resoldre el gran misteri de l’andana? Descobreix-ho llegint fins al final d’aquest increïble llibre.

Respecte a la valoració del llibre, podem observar que el llibre està dirigit a un públic a partir de 9 anys i en aquesta etapa hem de tenir en compte que el xiquet va orientant-se en el món objectiu i concret. A continuació analitzarem l’estructura i els criteris del llibre per determinar si es adequa a la seua etapa.

Primerament examinarem el tema i el tractament. En el que a l’argument de la història es refereix, és interessant per al lector, ja que utilitza fets de la vida quotidiana amb misteri, humor i ficció, ja que hi apareguin 4 germans que són uns éssers màgics que viuen en la casa de Na Roser. L’autora tracta també les relacions familiars i l’etapa de l’adolescència i cóm aquesta, ha canviat en l’actualitat ja que ara els xiquets solament volen jugar amb els ordinadors i no gaudeixen del temps en família i no saben valorar els petits moments de la vida. A més, és evocador i suscita a la reflexió, com podem observar per exemple en el següent paràgraf: “Ningú pot apreciar l’alegria si no sap quina cosa és la tristesa, veritat? Ni la pau si no saps què significa la guerra” (Broseta, 2008: 96).

Pel que fa al llenguatge, és molt comprensible gràcies que utilitza estructures sintàctiques senzilles. També crea un univers de ficció coherent, perquè la història es desenvolupa en la casa de camp de Na Roser, la qual cosa dota a l’obra d’un cert realisme. Així mateix, hi ha un equilibri entre diàleg, acció i descripció, encara que el diàleg predomina sobre la resta en cap moment es converteix en una lectura pesada. A més, l’obra es desenvolupa per actes i progressivament.

Sobre l’estructura del text, la seqüència narrativa és coherent, ja que va narrant en cada acte unes escenes i en tot el relat existeix una cohesió. Encara més, les situacions que viuen generen expectatives en el lector, com per descobrir què éssers són els que habiten a l’andana de la casa. De més, el final del relat és convincent perquè tots els conflictes queden resolts i d’altra banda, obri nous que conviden a reflexionar sobre l’obra.

Respecte als personatges del llibre, ens trobem amb Na Roser, la protagonista de l’obra; els nets de Na Roser, Daniel i Candela; els empleats de la casa, Sandra i Fèlix; el fill de Na Roser i pare de Daniel i Candela, Lluís; i els quatre germans màgics Alegrina, Pàcid, Tenebre i Trista. En aquest apartat analitzarem a Na Roser. És un personatge rodó, que ens permet descobrir els valors d’una dona moderna, autònoma i segura de si mateixa que vol guanyar-se l’afecte dels seus nets i de les persones que treballen per a ella. A més, permet que el lector aprenga sobre els sentiments i conductes humanes durant tota la història ja que ens va ensenyant aportacions sobre diversos temes com per exemple les relacions familiars i humanes, la superació de les pors personals, les canvis en les generacions i de l’abús urbanístic. Per tant, gràcies a aquesta història, els xiquets també són capaços d’aprendre perquè empatitzen amb la personalitat exploradora i curiosa de Daniel i Candela.  

Finalment, en el que a les il·lustracions i al disseny del llibre respecta, podem observar que té forma de butxaca com si fóra un llibre adult, pel que no resulta especialment atractiu ni genera curiositat per llegir. Les il·lustracions en la història ocupen un segon terme, ja que l’autora dóna més importància a la narració que als dibuixos encara que sí que presenten escenes representatives de l’obra que capten l’atenció del lector i el guia en la lectura. Però, per culpa de la falta de colorit en les il·lustracions, potser que per a un nen siguen avorrides i no li transmeten la intenció narrativa ni les emocions del relat.

En general, el llibre és adequat al plantejat per a l’edat a la qual està dirigit (a partir de 9 anys), perquè sens dubte, és un llibre que agradarà als xiquets. Cal ressaltar les diferents aportacions que es donen al llarg de l’obra sobre les relacions familiars en el món actual i també sobre els valors imprescindibles. En termes generals, és un llibre divertit, que gràcies a la seua lectura amena i al seu senzill lèxic, resulta molt fàcil de seguir i, per tant, d’enganxar als seus lectors.